El mètode comença amb l'extracció de cèl·lules mare de la mèdul·la òssia dels xiquets. Aquestes cèl·lules es cultiven i se'n separen les que després donaran lloc a limfòcits. D'altra banda, al laboratori es fabrica una còpia correcta del gen que els xiquets necessiten. El pas següent consisteix a preparar un virus que servirà de vector o mitjà de transmissió per a portar aquest gen fins al nucli de les cèl·lules. Els investigadors britànics van triar un tipus de retrovirus inactivat de gibó (simi).
A continuació s'infecten les cèl·lules mare amb els retrovirus. Aquest procés es fa fora del cos dels xiquets, amb la qual cosa es pot controlar un factor molt important: el lloc on s'insereix el nou gen.
Per acabar, les cèl·lules mare amb el gen afegit són reimplantades al xiquet. Com es tracta d'un autotrasplantament, doncs el cultiu procedeix de la mèdul·la dels xiquets, no hi ha rebuig per part de l'organisme d'aquests. Un cop a la mèdul·la, aquestes cèl·lules reben els senyals per a començar a treballar i comencen a produir limfòcits, amb la qual cosa el sistema immunològic del xiquet, que sabem que és la defensa natural del cos humà contra les infeccions, es restableix.
Considere que el fet que es duguen a terme avanços de tan grans magnituds suposa un gran progrés en la història de la ciència actual i de totes les èpoques. No obstant, cal que els metges i investigadors que duguen a terme el projecte tinguin cura dels possibles efectes negatius i, sobretot, mantinguen una especial i rigorosa vigilància sobre els menuts.

Limfòcit rodejat per cèl·lules sanguínies de la línea vermella.
(La informació usada per a l'el·laboració i reflexió sobre l'escrit està extreta d'un article de la secció de ciència de "El País", del 30 de desembre del 2009)
No hay comentarios:
Publicar un comentario