Sandra Jacob, que és la portaveu de l'Institut, va explicar que es tractava de la proteïna més antiga que la ciència mai havia desxifrat. Aquest fet suposa per a nosaltres saber molt més sobre els nortres avantpassats i, el que és més, fer-nos una idea de la classe d'individus que, tal i com nosaltres, vivien en determinats territoris de la terra amb cosos semblants als nostres, tot i que no tenien capacitat simbòlica per a pensar i descriure amb mots amb significat i sentit els seus sentiments, estats o emocions.
D'altra banda, Jacob va aclarir tanmateix que els aminoàcids poden proporcionar informacions sobre el parentiu entre espècies vivents i les que ja s'han extingides.
Els científica de Leipzig estan especialment interessats a determinar la possible relació genètica entre l'home de Neandertal, que va desaparèixer fa 35000 anys, i l'home modern, l'espècie "homo sapiens".
La comparació d'aquesta proteïna òssia amb les restes primitives de l'home modern ha mostrat que el neandertal no va exercir cap paper determinant en l'evolució genètica de la humanitat.
Tot i això, és molt determinant per a la nostra espècie comprovar si realment aquest home primitiu va repercutir en el desenvolupament de la raça humana, ja que això supondria saber més sobre els nostres orígens, la nostra evolució i, sense anar-se'n més lluny, sobre nosaltres mateixos.
Crani d'homo neanderthalensis.
"Parecidos, pero diferentes": Comparació de l'ésser humà modern amb l'espècie d'homo neanderthalensis.
(La informació necessària per a realitzar l'article estè extreta d'un apartat de la "Crónica de hoy", del 11 de març de 2010)
No hay comentarios:
Publicar un comentario